INTRODUCCIÓ

​

El municipi de Petra és un dels més representatius de la denominada Mallorca interior. El seu paisatge rural, el nucli urbà i la seva gent ens mostren encara molts aspectes de la Mallorca genuïna i tradicional, avui dia ja perduts o desvirtuats a molts altres indrets de l’Illa. Una passejada pels antics carrers del poble o pels nombrosos camins rurals del terme ens permetrà conèixer bells indrets i paratges plens de natura, història i patrimoni. La visita encara serà més gratificant si un aprofita per gaudir de l’oferta gastronòmica i productes típics o de les seves festes tradicionals.

​

LA GEOGRAFIA I ELS SEUS ITINERARIS

​

El terme de Petra se situa lleugerament cap a la part nord est de l’illa de Mallorca, a la comarca del Pla,. Té una extensió de 6.930 ha. El seu territori ofereix un paisatge ben divers, tant en l’orografia, com en la geologia o vegetació. Es configuren tres zones ben diferenciades: El puig de Bonany, la plana central i la Marina. Al sudest el puig de Bonany representa la cota màxima, 317 m. En els seus costers, on pot aflorar la pedra viva, s’alternen zones de conreus de fruiters de secà (garrover, figuera i ametler), amb redols de pinars i algun alzinar.

​

La plana central és realment una zona amb amples valls i turons, amb terres grasses i argiloses. La quasi totalitat de les terres són conreades, dedicades especialment als cereals, si bé encara hi troben fruiters de secà i vinyes, temps enrere més abundants. En el centre d’aquesta zona es troba el poble, l’únic nucli urbà. Aquest s’edifica en la lleugera elevació que separa les zones drenades pels dos torrents que travessen el terme. Aquests dos torrents són: el de Petra (o des Rentadors) i el de sa Valleta (o de na Borges), que discorren de sudoest a nordest, en direcció a la Badia d’Alcúdia.

​

La Marina s’estén per tota la part nordest del terme. Es tracta d’un extens altiplà de terrenys quaternaris, de call vermell i marès. Les àrees de conradís s’alternen amb grans extensions de garriga. A la mola de Son Monserrat es troba la segona altura més destacada del terme, 194 m. Al llevant s’hi obre una tancada vall per on passa el torrent de sa Valleta. Hi trobam una orografia accidentada, amb pronunciats barrancs i penya-segats. Les fèrtils i irrigades terres dels fons d’aquesta vall contrasten amb l’austeritat de les terres de la Marina. Als marges del torrent hi abunden els boscos de ribera (polls i oms) i altra vegetació pròpia de les zones d’aiguamoll, especialment els canyars.

​

Tot el terme municipal està travessat per una extensa xarxa de camins rurals, els quals ofereixen la possibilitat de passejar a peu o en bicicleta gaudint de la tranquil·litat i la bellesa del seu paisatge. Des del punt de vista paisatgístic i naturalístic, destaquen especialment la zona del puig de Bonany (on hi ha una sèrie d’itineraris senyalitzats) i la de sa Marina, juntament amb la vall del torrent de sa Valleta – na Borges.

​

LA GENT

​

Actualment Petra té uns 3000 habitants. Tradicionalment la majoria de la població ha viscut de l’agricultura i ramaderia. Ara la major part dels treballadors es dedica al sector terciari. Entre altres activitats econòmiques, hi destaquen la fusteria, la producció vitivinícola, la fabricació de materials de construcció i l’explotació geològica (marès, terra de gerrer i grava), o la fabricació de maquinaria agrícola. La vida en el poble encara conserva la tranquil·litat, la comoditat i la humanitat pròpia dels petits nuclis on tothom se coneix. A la vegada, el poble ofereix una gran oferta de petits començos, empreses i indústries familiars. També compta amb una gran varietat d’associacions i entitats socials, culturals i esportives molt actives.

​

LA HISTÒRIA I ALGUNS DELS FILLS DESTACATS

​

Nombrosos jaciments arqueològics espargits per tot el terme testimonien la presència de l’home al llarg de la prehistòria i a l’època romana. Durant la dominació musulmana que comença a principis del segle X de la nostra era, el terme de Petra formava part del districte Yitnau-Bitra. Llavors el terme estava distribuït en alqueries i fafals. El 1230 es produeix la conquesta catalana i comença el període cristià. En el repartiment de les terres de l’illa de Mallorca, les terres de Petra (nom que deriva de l’antic topònim musulmà de Bitra) passaran a la part del Rei Jaume I. Pocs anys després ja esta documentada la parròquia de Petra, baix l’advocació de Sant Pere.

​

El fill del Conqueridor, Jaume II, serà el que fundarà la pobla de Petra, en el context de les Ordinacions dictades el 1300 per a la creació i dotació de viles a la Part Forana de Mallorca. Sembla que Petra fou un dels casos en que millor s’aplicaren les directrius generals de les Ordinacions. Es va planificar un nucli urbà en quadrícula i dotat de les infrastructures i serveis necessaris perquè s’hi establissin uns 100 pobladors. A cada un se li entregava un trast per construir la casa, cinc quarterades de terres de conreu i deu de terres comunals de garriga. La resta del terme quedarà bàsicament organitzada en grans propietats, les possessions.

 

Gairebé totes aquestes possessions a principis del segle XVI ja hauran passat a mans de senyors ciutadans i nobles, la majoria dels quals les posseiran fins a finals del XIX i principis del Segle XX, en que bona part d’elles seran establides.

​

Des de finals de l’Edat Mitja es desenvolupen dins el terme dos territoris feudals, dues cavalleries (després convertits en marquesats): la d’Ariany i la de Sant Martí d’Alanzell. En cada una d’elles s’hi desenvoluparà un nucli de població. A Ariany ja hi existia una alqueria en època Islàmica. A Sant Martí, serà el seu propietari el que a principis del XVII promourà la creació del nucli de Vilafranca. Amb el pas dels segles, a ambdós nuclis s’hi crearà una parròquia. Els dos territoris acabaran segregant-se de Petra. Vilafranca es converteix en municipi a mitjan segle XIX i Ariany el 1982.

​

Entre els personatges il·lustres destaquen: el Beat Juníper Serra (missioner evangelitzador de Califòrnia), Fra Miquel de Petra (Caputxí, figura cabdal de la Il·lustració mallorquina), Guillem Moragues (polític), o els difusors de la història i patrimoni petrer, com Mossen Francesc Torrrens, Miquel Ramis o Sebastià Rubí.

​

EL PATRIMONI CULTURAL, LES FIRES, FESTES I TRADICIONS

​

Pel que fa a monuments i indrets rellevants, cal destacar el nucli antic del poble, que està declarat Bé d’Interès Cultural, tant pel seu valor històric i urbanístic com pel conjunt de construccions tradicionals i monuments. Entre els monuments destaquen els edificis religiosos de l’Església parroquial de Sant Pere (d’estil gòtic tardà) i el Convent de Sant Bernadí (d’estil renaixentista i barroc). Altres edificis d’interès són l’antic Convent de les Monges (actualment destinat a Centre de Dia i a altres serveis a la comunitat), la Sala (Antic hospital, després Cases Consistorials), l’antiga Estació del Tren, les Escoles Velles (actualment oficines Municipals), l’antic Quarter de la Gaurdia Civil (ara Teatre Municipal i escola de música), la peixateria, etc. Igualment cal destacar els espais que recorden la figura de Juníper Serra, com són la seva casa pairal i el Museu, o el monument aixecat a la plaça que du el seu nom. Per altra banda, encara es conserven molts exemples de cases tradicionals i altres construccions de gran valor etnològic: molins fariners, cellers (com els de Ca’n Casta o el de Son Caló), etc.

​

A Fora Vila, destaquen el Santuari de Bonany, els jaciments arqueològics de la prehistòria (Son Homar, Termenor, cova dels Voltors, etc.) i el patrimoni etnològic: cases de possessió (com son Santandreu, son Gurgut, Es Pujol, Son Mieres o ses Cabanasses, entre d’altres), cases de pagès, casetes, barraques, fonts, sínies, pous, etc.

​

El poble de Petra té com a patrona a Santa Praxedis, en honor de la qual es celebra la festa el 21 de juliol. També destaquen les festes populars que es fan per Sant Antoni Abat (dies 16 i 17 de gener), per la Mare de Déu dels Àngels (finals de juliol i principis d’agost) i, pel setembre, en honor al Pare Serra. El dia de la fira és el dissabte del tercer diumenge de setembre; cada dimecres es fa mercat. El quart diumenge d’octubre es fa la Mostra d’Art i Empresa.

​

El poble de Petra ofereix també una sèrie d’indrets on gaudir de la gastronomia típica de Mallorca o indrets on adquirir productes elaborats tradicionals o artesanals.